A Californian-Iberian approach on technological adoption and automation in courtrooms. The case of voice wriring
Article-Study (Polissema). In the 1940s, voice writing began to be implemented in United States courts. It transcended the abilities of shorthand reporters, who had difficulties in following the fast pace of speakers, and introduced the first stenomask, a device designed to confine the voice of the reporter. Voice writing also used a microphone and a recording machine; a typist would afterwards reproduce the audio in written form. In the 2000s, voice recognition software was set at the end of the process, allowing for real-time transcripts. Compared to stenotyping, the technique has been competitive enough regarding quality and training requirements. Besides, it has represented greater accessibility for deaf and hard-of-hearing citizens, who can now read the captions a few seconds later. However, uncertainty has set in among these well remunerated professionals: is artificial intelligence (AI) a real threat for voice writers? And what is the situation in Spain and Portugal? This paper aims to describe the experience of voice writing in US courts, as it is an unfamiliar practice in the peninsular area, as well as to examine the challenges posed by AI to respeakers. It also analyses the procedural frameworks in Portugal, Spain and California that allow for or forbid the presence of such professionals. In addition, the analysis describes the opportunities for implementing voice writing and AI in the Iberian courtrooms, and the impact that AI might have in the United States.
Article-Study presented at the Ist International Congress of Language and the Law (Língua e Direito), organised on the 26th of October 2023 by ISCAP, Instituto Politécnico de Porto, and Universidade Católica Portuguesa (Portugal).
Keywords: voice writing, respeaking, captions, automation, artificial intelligence.
Artigo-Estudo (Polissema). Na década de 1940, a escrita de voz ou “refalado” (voice writing, em inglês americano), começou a ser implementada nos tribunais dos Estados Unidos, ultrapassando as capacidades dos estenógrafos, que tinham dificuldade em acompanhar o ritmo acelerado dos oradores, e introduziu a primeira estenomáscara, um dispositivo destinado a confinar a voz do relator. A escrita de voz também usava um microfone e uma máquina de gravação; um datilógrafo reproduziria o áudio posteriormente. Na década de 2000, um software de reconhecimento de voz foi instalado no final do processo, permitindo transcrições em tempo real. Comparada com a estenotipia, a técnica da escrita de voz tem sido bastante competitiva na última década em termos de qualidade e requisitos de formação. Além disso, representou maior acessibilidade para cidadãos surdos e com deficiências auditivas, que agora podem ler as legendas imediatamente. No entanto, a incerteza tem vindo a instalar-se nesta bem remunerada profissão: a inteligência artificial (IA) é uma ameaça real para os voice writers? E qual a situação em Espanha e Portugal? Este artigo tem como objetivo descrever a experiência da escrita de voz nos tribunais dos EUA, uma vez que se trata de uma prática desconhecida na Península Ibérica, bem como examinar os desafios colocados pela IA aos relatores. Analisa também os quadros processuais em Portugal, Espanha e Califórnia que permitem ou proíbem a presença destes profissionais. Além disso, a análise descreve as oportunidades de implementação da escrita de voz e da IA nas salas de audiências ibéricas e o impacto que a IA poderá ter nos Estados Unidos.
Artículo-Estudio apresentado no Primeiro Congresso International Língua e Direito, organisado no 26 Octubre 2023 pelo ISCAP, Instituto Politécnico de Porto, e la Universidade Católica Portuguesa (Portugal).
Palavras-chave: escrita de voz, refalado, legendas, automação, inteligência artificial.
Article-Estudi (Polissema). A la dècada de 1940, l'anomenada escriptura de veu o reparlat (voice writing, en anglès americà) va començar a implementar-se als tribunals dels Estats Units. Va superar les habilitats dels estenògrafs, que tenien dificultats per seguir el ritme ràpid dels parlants, i va introduir la primera estenomàscara, un dispositiu dissenyat per limitar la veu del professional. L'escriptura de veu també utilitzava un micròfon i una màquina de gravació; un mecanògraf reproduïa després l'àudio en forma escrita. A la dècada dels 2000, al final del procés es va establir un programari de reconeixement de veu, que permetia transcripcions en temps real. En comparació amb l'estenotípia, la tècnica ha estat prou competitiva pel que fa als requisits de qualitat i formació. A més, ha representat una major accessibilitat per als ciutadans sords i amb dificultats auditives, que ara poden llegir els subtítols immediatament. Tanmateix, la incertesa s'ha instal·lat entre aquests professionals ben remunerats: és la intel·ligència artificial (IA) una amenaça real per als escriptors de veu? I quina és la situació a Espanya i Portugal? Aquest article pretén descriure l'experiència de l'escriptura de veu als jutjats i tribunals nord-americans, ja que és una pràctica desconeguda a l'àrea peninsular, així com examinar els reptes que planteja la IA als reparlants. També analitza els marcs processals a Portugal, Espanya i Califòrnia que permeten o prohibeixen la presència d'aquests professionals. A més, l'anàlisi descriu les oportunitats per implantar l'escriptura de veu i la IA a les sales de vistes ibèriques, i l'impacte que la IA podria tenir als Estats Units.
Artículo-Estudio (Polissema). En la década de 1940, la llamada escritura de voz o rehablado (voice writing, en inglés americano) comenzó a implementarse en los tribunales de Estados Unidos. Trascendió las habilidades de los estenógrafos, que tenían dificultades para seguir el ritmo rápido de los oradores, e introdujo la primera estenomáscara, un dispositivo diseñado para confinar la voz del profesional. La escritura de voz también utilizaba un micrófono y una grabadora; Posteriormente, un mecanógrafo reproduciría el audio por escrito. En la década de 2000, se instaló un software de reconocimiento de voz al final del proceso, lo que permitía transcripciones en tiempo real. En comparación con la estenotipia, la técnica ha sido bastante competitiva en cuanto a calidad y requisitos de formación. Además, ha supuesto una mayor accesibilidad para los ciudadanos sordos y con problemas de audición, que ahora pueden leer los subtítulos imediatamente. Sin embargo, la incertidumbre se ha apoderado de estos profesionales bien remunerados: ¿es la inteligencia artificial (IA) una amenaza real para los escritores de voz? ¿Y cuál es la situación en España y Portugal? Este artículo tiene como objetivo describir la experiencia de la escritura de voz en los tribunales estadounidenses, al ser una práctica poco familiar en el área peninsular, así como examinar los desafíos que plantea la IA a los rehablantes. También analiza los marcos procesales en Portugal, España y California que permiten o prohíben la presencia de dichos profesionales. Además, el análisis describe las oportunidades para implementar la escritura por voz y la IA en los tribunales ibéricos, y el impacto que la IA podría tener en Estados Unidos.
Article-Étude (Polissema). Dans les années 1940, l’écriture de voix (voice writing, en anglais américain) a commencé à être mise en œuvre dans les tribunaux des États-Unis. Il a transcendé les capacités des sténographes, qui avaient des difficultés à suivre le rythme rapide des orateurs, et a introduit le premier sténomasque, un dispositif conçu pour confiner la voix du professionnel. L'écriture de voix utilisait également un microphone et un enregistreur ; une dactylographe reproduisait ensuite l'audio sous forme écrite. Dans les années 2000, un logiciel de reconnaissance vocale a été installé à la fin du processus, permettant des transcriptions en temps réel. Par rapport au sténotypage, la technique s’est révélée suffisamment compétitive en termes de qualité et d’exigences de formation. En outre, cela représente une plus grande accessibilité pour les citoyens sourds et malentendants, qui peuvent désormais lire les sous-titres immédiatement. Cependant, l’incertitude s’est installée parmi ces professionnels bien rémunérés : l’intelligence artificielle (IA) est-elle une réelle menace pour les écrivains de voix ? Et quelle est la situation en Espagne et au Portugal ? Cet article vise à décrire l’expérience de l’écriture vocale dans les tribunaux américains, car il s’agit d’une pratique peu familière dans la région péninsulaire, ainsi qu’à examiner les défis posés par l’IA aux relocuteurs. Il analyse également les cadres procéduraux au Portugal, en Espagne et en Californie qui autorisent ou interdisent la présence de tels professionnels. En outre, l’analyse décrit les opportunités de mise en œuvre de l’écriture vocale et de l’IA dans les tribunaux ibériques, ainsi que l’impact que l’IA pourrait avoir aux États-Unis.
Articolo-Studio (Polissema). Negli anni '40, la scrittura vocale (voice writing, in inglese americano) iniziò ad essere implementata nei tribunali degli Stati Uniti. Trascese le capacità dei reporter stenografati, che avevano difficoltà a seguire il ritmo veloce degli oratori, e introdusse la prima stenomaschera, un dispositivo progettato per confinare la voce del professionista. La scrittura vocale utilizzava anche un microfono e un registratore; un dattilografo riprodurrebbe successivamente l'audio in forma scritta. Negli anni 2000, alla fine del processo è stato installato un software di riconoscimento vocale, che consente trascrizioni in tempo reale. Rispetto alla stenotipizzazione, la tecnica si è rivelata sufficientemente competitiva in termini di qualità e requisiti di formazione. Inoltre, ha rappresentato una maggiore accessibilità per i cittadini non udenti e con problemi di udito, che ora possono leggere i sottotitoli immediatamente. Tuttavia, tra questi professionisti ben retribuiti si è scoppiata l’incertezza: l’intelligenza artificiale (AI) è una vera minaccia per gli scrittori di voce? E qual è la situazione in Spagna e Portogallo? Questo articolo si propone di descrivere l’esperienza della scrittura vocale nei tribunali statunitensi, in quanto si tratta di una pratica poco familiare nell’area peninsulare, nonché di esaminare le sfide poste dall’intelligenza artificiale ai relatori. Analizza inoltre i quadri procedurali in Portogallo, Spagna e California che consentono o vietano la presenza di tali professionisti. Inoltre, l’analisi descrive le opportunità di implementazione della scrittura vocale e dell’intelligenza artificiale nei tribunali iberici e l’impatto che l’intelligenza artificiale potrebbe avere negli Stati Uniti.
Article-Estudi (Polissema). Laguens lo decènni de 1940, la escritura de votz (voice writing, en anglés american) comencèc a implementar-se as tribunaus des Estats Units. Va transcendir es abiletats des estenógrafs, qu'auien dificultadi entà seguir lo ritme rapid des oradors, e introdusic era prumèra estenomàscara, un dispositiu dessenhat entà limitar era votz deth professionau. Era escritura de votz tanben utilizaue un micròfon e ua maquina de gravadura; un mecanògraf reprodusie dempús l'àudio en forma escrita. Laguens lo decènni de 2000, ara fin deu procès s'establic un logiciau de reconeishença de votz, que permetie transcripcions en temps reau. En comparason damb era estenotipia, era metòda a estat pro competitiva per çò qu'ei des requisits de qualitat e formacion. Ath delà, a representat ua major accessibilitat entàs ciutadans sords e damb dificultats auditives, qu'ara pòden liéger es sostítols de forma immediata. Totun, era incertitud s'a installat entre aguesti professionaus plan remunerats: ei era intelligéncia artificiau (IA) ua menaça reau entàs escrivans de votz? E quina ei era situacion en Espanha e Portugal? Aguest article preten descríuer era experiéncia dera escritura de votz as tribunaus nòrd-americani, donques qu'ei ua practica desconeishuda en airau peninsular, atau coma examinar es rèptes que somet era IA as relocutors. Tanben analise es marcs procedimentaus en Portugal, Espanha e Califòrnia que permeten o proïbissen era preséncia d'aguesti professionaus. Ath delà, era analisi descriu es oportunitats entà implementar era escritura de votz e era IA enes sales de vistes iberiques, e er impacte qu'era IA apoiridie auer enes Estats Units.