Lights and shades of the «Kit Digital» grant, a possible case of the «European Paradox»
Article (AGS-EDaSS). The Kit Digital grant in Spain attracts many small and medium enterprises to find ways for financing their digital investments under the framework of the Next Generation funds, propelled by the European Union during the Post-Covid recovery plan. In spite of the apparent good intention of this public policy and the remarkable amounts devoted to it, there are several inefficiencies that must be analysed. Such aspects allow identifying the Digital Toolkit as a case of the European Paradox. This is the concept expressed by the European Commission for the first time in 1995 that refers to the inconsistency between the significant resources destined in science and technology programmes and the limited outcomes that result in terms of competitive advantages and profitability, among other consequences and in comparison with the rest of advanced economies. Besides, the grant does not finance the acquisition of hardware equipment, a limitation that can be explained by the strong dependence of the EU on Asian imports and the lack of control over the production of microchips, together with the external provision of the so-called rare earths. Without any doubts, the winners of the grant’s existence are the technological giants of California, who sell their digital solutions to self-employed workers and companies with the intermediary action of large telecommunications providers.
Article presented at the VIIth International Conference on Economic Development and Social Sustainability (EDaSS), celebrated on the 26th of November 2022 at ISCAP, Polytechnic Institute of Porto (Portugal).
Keywords: Kit Digital, Digital Toolkit, Next Generation, European paradox, digitalisation, grants, microchips, semiconductors, rare earths.
Article (AGS-EDaSS). La subvenció del Kit Digital a Espanya atreu nombroses petites i mitjanes empreses per trobar formes de finançar les seves inversions digitals, sota el paraigües dels fons Next Generation, impulsats per la Unió Europea en el pla de recuperació post-Covid. Malgrat la aparent bona intenció d’aquesta política pública i els fons remarcables destinats a la mateixa, hi ha certes ineficiències que han de ser analitzades. Aquests aspectes permeten identificar el Kit Digital com un cas de l’anomenada Paradoxa Europea. Aquest és un concepte expressat per la Comissió Europea per primer cop l’any 1995, referit a la incoherència entre els recursos significatius destinats a programes de ciència i tecnologia i els resultats limitats que s’obtenen, en termes d’avantatges comparatius i beneficis, entre altres conseqüències i en comparació amb la resta d’economies avançades. A més, la subvenció no finança l’adquisició d’equips físics (hardware), una limitació que es pot explicar per la dependència elevada de la UE respecte les importacions asiàtiques i la manca de control sobre la producció de microxips, juntament amb l’abastiment extern de les conegudes com terres rares. Sens dubte, els guanyadors de l’existència de la subvenció són els gegants tecnològics californians, que venen les seves solucions digitals a autònoms i empreses amb l’acció intermediària dels grans proveïdors de telecomunicacions.
Artículo (AGS-EDaSS). La subvención del Kit Digital en España atrae a numerosas pequeñas y medianas empresas para encontrar formas de financiar sus inversiones digitales, bajo el paraguas de los fondos Next Generation, impulsados por la Unión Europea en el plan de recuperación post-Covid. Aunque esta política esté aparentemente bien intencionada y haya fondos remarcables destinadas a la misma, existen ciertas ineficiencias que deben ser analizadas. Estos aspectos permiten identificar el Kit Digital como un caso de la llamada Paradoja Europea. Este es un concepto expresado por la Comisión Europea por primera vez en el año 1995, referido a la incoherencia entre los recursos significativos destinados a programas de ciencia y tecnología y los resultados limitados que se obtienen, en términos de ventajas comparativas y beneficios, entre otras consecuencias y en comparación con las demás economías avanzadas. Además, la subvención no financia la adquisición de equipos físicos (hardware), una limitación que se puede explicar por la elevada dependencia de la UE respecto a las importaciones asiáticas y la falta de control sobre la producción de microchips, junto al abastecimiento externo de las llamadas tierras raras. Sin duda, los ganadores de la existencia de la subvención son los gigantes tecnológicos californianos, que venden sus soluciones digitales a autónomos y empresas con la acción intermediaria de los grandes proveedores de telecomunicaciones.
Article (AGS-EDaSS). La subvention Kit Digital en Espagne attire de nombreuses petites et moyennes entreprises pour trouver des moyens de financer leurs investissements numériques dans le cadre des fonds Next Generation, propulsés par l’Union européenne lors du plan de relance post-Covid. Malgré la bonne intention apparente de cette politique publique et les sommes remarquables qui y sont consacrées, plusieurs inefficacités doivent être analysées. De tels aspects permettent d’identifier la boîte à outils numérique comme un cas du Paradoxe européen. C’est le concept exprimé par la Commission européenne pour la première fois en 1995 qui fait référence à l’incohérence entre les ressources importantes destinées aux programmes scientifiques et technologiques et les résultats limités qui s’obtiennent en termes d’avantages compétitifs et de rentabilité, entre autres conséquences et en comparaison avec le reste des économies avancées. En outre, la subvention ne finance pas l’acquisition d’équipements matériels (hardware), une limitation qui peut être expliquée par la forte dépendance de l’UE vis-à-vis des importations asiatiques et le manque de contrôle sur la production de micropuces, ainsi que la fourniture externe des appelées terres rares. Sans aucun doute, les gagnants de l’existence de la subvention sont les géants technologiques de la Californie, qui vendent leurs solutions numériques aux travailleurs indépendants et aux entreprises par l’action intermédiaire des grands fournisseurs de télécommunications.
Articolo (AGS-EDaSS). La sovvenzione Kit Digital in Spagna attira molte piccole e medie aziende per incontrare modi per finanziare i propri investimenti digitali nell’ambito dei fondi Next Generation, promossi dall’Unione Europea durante il piano di ripresa post-Covid. Nonostante l’apparente buona intenzione di questa politica pubblica e le notevoli somme dedicate ad essa, ci sono diverse inefficienze che devono essere analizzate. Tali aspetti consentono di identificare il Kit Digital come un caso del Paradosso Europeo. È un concetto rivelato dalla Commissione Europea per la prima volta nel 1995 che fa riferimento all’incoerenza tra le ingenti risorse destinate ai programmi scientifici e tecnologici e gli esiti limitati che ne derivano in termini di vantaggi competitivi e di guadagni, tra le altre conseguenze e al confronto con il resto delle economie avanzate. Inoltre, il contributo non finanzia l’acquisizione di apparecchiatura fisica (hardware), limitazione spiegabile per la forte dipendenza dell’UE dalle importazioni asiatiche e la mancanza di controllo sulla produzione di microchips, unito al provvedimiento esterno delle cosiddette terre rare. I vincitori dell’esistenza della sovvenzione sono senz’ombra di dubbio i colossi tecnologici della California, che vendono le loro soluzioni digitali a lavoratori autonomi e aziende con l’azione intermedia di grandi fornitori di telecomunicazioni.
Article (AGS-EDaSS). La subvencion deu Kit Digital a Espanha atrai fòrça petites e mejanes entrepreses per trapar formes de finançar los seus investiments digitaus, jos lo paraploja deus hons Next Generation, promouuts pera Union Europèa laguens lo pla de reviviscéncia post-Covid. Maugrat l’aparenta bona intencion d’aguesta politica publica e los nauts hons destinats ara madeisha, existissen certanes ineficiéncies que an d’èster analizades. Aguests aspèctes permeten identificar lo Kit Digital coma un cas dera aperada Paradòxa Europèa. Aguest ei un concèpte espremut pera Comission Europèa per purmèr viatge l’annada 1995, referit entara incoheréncia entre los recorsi significatius destinadi taths programes de sciéncia e tecnologia e los resultats limitats que s’obtienen, en tèrmes d’auantatges comparatius e profieits, entre autes conseqüéncies e en comparution damb la resta d’economies auançades. Ath delà, la subvencion non cobreish l’adquisicion d’equips fisics (hardware), ua limitacion que pòt èster espremuda pera nauta dependéncia de la UE sus es importacions asiatiques e la manca de contraròtle sus la produccion de microchips, amassa damb l’aprovediment extèrne des coneishudes coma tèrres rares. Shens dobte, los vencedors de l’existéncia de la subvencion son los gegants tecnologics californians, capables de vendre lors solucions digitaus entà trebalhadors autonòms e empreses damb l’accion intermediaria deus grans provedidors de telecomunicacions.