Las diligencias de investigación y la prueba electrónica del cibercrimen
Tesis de Fin de Máster (USAL). La hiperconectividad de las sociedades tecnológicamente avanzadas expone a numerosas personas y actividades a un elevado número de riesgos digitales. Así, los ciberdelitos hoy en día son frecuentes. A grandes rasgos, sus perpetradores aprovechan las vulnerabilidades técnicas y humanas para causar estragos en la operatividad de los sistemas informáticos y llegar a lucrarse con ello, afectar a la privacidad de los ciudadanos y finalmente dañar a los intereses generales y la estabilidad institucional. En este escenario, la prueba electrónica juega un papel decisivo para evitar la impunidad de sus autores, que ya de por sí aprovechan las ventajas derivadas del anonimato y las incertidumbres legales en relación a la competencia judicial, que persisten aunque se haya articulado un cuerpo de normativa internacional. Para superar las deficiencias anteriores, la Ley Orgánica 13/2015, de 5 de octubre, ha supuesto un hito en la regulación de las diligencias de investigación en España, concretamente de los registros de equipos de almacenamiento masivo de información y los registros remotos de equipos informáticos, entre otros aspectos, estableciendo una regulación más garantista con la preservación de los Derechos Fundamentales, pero con limitaciones que deben ser abordadas.
Palabras clave: ciberdelitos, cibercrimen, prueba electrónica, diligencias de investigación, registro de equipos informáticos, registro remoto, pericial informática.
Master Thesis (USAL). The hyperconnectivity of technologically advanced societies exposes many people and activities to a high number of digital risks. Thus, cybercrime today is frequent. In a general sense, its perpetrators take advantage of technical and human vulnerabilities to cause damages on the operation of computer systems and obtain profits from it, affect the privacy of citizens and ultimately damage the general interests and the institutional stability. In this scenery, electronic evidence plays a decisive role at avoiding impunity for its perpetrators, who already take advantage from anonymity and legal uncertainties in relation to court jurisdictions, which persist even if a corpus of international regulations has been articulated. To overcome the previous deficiencies, the Organic Law 13/2015, of October 5, has been a milestone in the regulation of the investigative actions in Spain, more specifically in the registrations of mass storage devices and remote records of computer equipment, among other aspects, establishing a regulation which guarantees better the preservation of Fundamental Rights, but with limitations that must be addressed.
Thèse de Fin de Master (USAL). L’hyperconnectivité des sociétés technologiquement avancées expose de nombreuses personnes et activités à un grand nombre de risques numériques. Ainsi, les cybercrimes sont aujourd’hui fréquents. D’une manière générale, ses auteurs profitent des vulnérabilités techniques et humaines pour faire des dégâts dans le fonctionnement des systèmes informatiques et en tirer profit, affecter la vie privée des citoyens et, en fin de compte, nuire aux intérêts généraux et à la stabilité institutionnelle. Dans cette scène, les preuves électroniques jouent un rôle décisif pour éviter l’impunité de leurs auteurs, qui profitent déjà des avantages provenant de l’anonymat et des incertitudes juridiques en matière de compétence judiciaire, qui persistent même si un ensemble de réglementations internationales a été articulé. Pour surmonter les lacunes précédentes, la Loi Organique 13/2015, du 5 octobre, a été un point culminant dans la réglementation des dispositions d’enquête en Espagne, plus concretement dans les registres des dispositifs de stockage de masse et des registres à distance des équipements informatiques, entre autres aspects, établissant une règlementation plus soucieuse avec la préservation des Droits Fondamentaux, mais avec des limitations qui doivent être abordées.
Tesi de Fi de Màster (USAL). La hiperconnectivitat de les societats tecnològicament avançades exposa a nombroses persones i activitats a un elevat nombre de riscos digitals. Així, els ciberdelictes avui en dia són freqüents. A grans trets, els seus perpetradors aprofiten les vulnerabilitats tècniques i humanes per a causar estralls en l’operativitat dels sistemes informàtics i arribar a lucrar-se, afectar la privacitat dels ciutadans i finalment malmetre els interessos generals i l’estabilitat institucional. En aquest escenari, la prova electrònica juga un paper decisiu per a evitar la impunitat dels seus autors, que ja de per si aprofiten els avantatges derivats de l’anonimat i les incerteses legals en relació a la competència judicial, que persisteixen encara que s’hagi articulat un corpus de normativa internacional. Per a superar les deficiències anteriors, la Llei Orgànica 13/2015, de 5 d'octubre, ha suposat una fita en la regulació de les diligiències d’investigació a Espanya, concretament dels registres d’equips d’emmagatzematge massiu d’informació i els registres remots d’equips informàtics, entre altres aspectes, establint una regulació més garantista amb la preservació dels Drets Fonamentals, però amb limitacions que han de ser abordades.